Entrevista a Xavier Pujals i Teixidó

Hem parlat amb en Xavier Pujals (la Torre de l’Espanyol, Ribera d’Ebre), professor de català dels Serveis Lingüístics de la UB. Des de l’any 2007, en Xavier s’encarrega de fer les classes de nivell C1, però abans ha passat per tots els nivells, inferiors i superiors. En aquesta conversa, ens explica com és la seva feina i quins recursos recomana als alumnes.


Quin és el perfil més habitual d’alumne al nivell C1 als Serveis Lingüístics?

Trobem moltes dones de 50 anys que no han estudiat gaire o que fa molts anys que no estudien. De cop i volta, els demanen un determinat nivell de català per a la seva feina. Acostumen a ser persones que es dediquen a la infermeria o que treballen a l’administració. També n’hi ha que volen ser funcionàries de la UB o de justícia. Bàsicament, trobem aquest perfil. Però també hi ha molts estudiants joves que han acabat la carrera i que vénen d’altres llocs de l’Estat espanyol. El més habitual, com deia, és trobar persones castellanoparlants que necessiten un determinat nivell de català per a la feina. Fins a l’any 1993, no es va obtenir el nivell C amb el Batxillerat i actualment hi ha molta gent que se’l vol treure.

En què varia l’ensenyament a una persona castellanoparlant en relació amb algú que no coneix el castellà?

Cal fer alguns matisos. He de dir que tinc diversos alumnes de procedència eslava, però molts són estudiants d’altres filologies i tenen molt d’interès per la llengua. Coneixen les estructures d’altres llengües i són molt rigorosos. El perfil de gent que ve de la Península, el que descrivia abans, acostuma a estudiar català per imposició o necessitat laboral i no està tan motivada. Es tracta de saber fer classes dinàmiques i alegres.

Quins recursos fas servir per dinamitzar les classes?

Explico moltes històries, coses que m’han passat, anècdotes del meu poble… La classe no és un xou, però intento que no s’avorreixin. Molta gent ve per obligació, s’ha de tenir present. De tota manera, m’agraden els adults perquè són més fàcils de motivar. Fer classes als instituts i haver de cridar o aixecar la veu és més delicat.

Potser el gran inconvenient amb els adults és que fa temps que no estudien i n’han perdut l’hàbit.

Això és terrible. Se’ls ha d’ensenyar a escriure, a redactar, i costa. Per això intento fer les classes tan simples com puc, a partir de l’estructura bàsica. Després ja ho vaig complicant. Però si tenen clar l’esquema “Subjecte, verb, complement”, si entenen quatre pinzellades de sintaxi, ja podem començar a modificar coses i a millorar amb el tema dels connectors o amb el que toqui.

Xavier, tu ets un parlant occidental. Això crida l’atenció als alumnes de Barcelona que no estan tan interessants en la llengua? El que coneixen més és el català central.

Sí, això els sobta i els fa gràcia. En algun cas aïllat algun alumne no ha volgut fer classe amb mi, però sempre ha estat un cas puntual. El primer dia de classe els ho explico amb naturalitat. També és cert que el català que parlo els pot anar millor per escriure als dictats. On dic una o hi ha una o, i ja està. De tota manera, també els llegeixo textos en oriental. Per sort, he estudiat teatre i això m’ha servit per fer una mica de “comèdia” i reproduir tota mena de sons.

A l’aula treballeu amb material imprès o s’han incorporat plenament els recursos digitals?

Als nivells bàsics es treballa, sobretot, amb dibuixos, música i projeccions a l’ordinador. El nivell B ja és més teòric i al C els dibuixos ja queden de banda. El material és bàsicament imprès. Tot i això, les cançons també poden anar molt bé a nivells com el B o el C. Tot serveix una mica. Es tracta de tenir imaginació a l’hora d’explicar, per exemple, què és un pronom feble o un adverbi. Se’ls pot explicar quina etimologia té la paraula adverbi o trobar una altra manera de fer-ho amè.

Els pronoms febles són el gran tabú? És el que més espanta?

Quan fem pronoms febles, sempre dic als alumnes: “Ara farem matemàtiques”. També depèn del tipus d’alumne. No és el mateix tenir vicis adquirits que no tenir-ne. No partim sempre del mateix punt. És com aprendre a tocar la guitarra. Si el primer dia tens el vici d’agafar-la malament, ja no començaràs bé. En el cas de les persones castellanoparlants, és més habituals que barregin pronoms. També hem de combatre les interferències de lèxic.

A classe incidiu sobretot en la normativa i l’estàndard. Tota la part del col·loquial no la tracteu?

No. El primer dia de classe ja els ho dic: “Jo us ho corregiré tot. Hi ha un estàndard que heu d’aprendre”. Els pronoms febles són un cas molt clar de divergència, per això s’hi ha de fer matemàtiques. Se’ls ha de fer diferenciar l’àmbit escrit del parlat, tot i que també hi ha cursos d’estàndard oral. Als exàmens orals, de tota manera, si diuen els hi en comptes de els els no passa res. Els exàmens es decideixen conjuntament amb totes les universitats de Catalunya i l’objectiu és aquest: passar la prova. Això també condiciona la manera d’ensenyar. Quan treballava fent classes a TMB, per exemple, no tenia gaire recursos, però intentava ser original i els fotocopiava contes de Sergi Pàmies, un autor que m’agrada molt.

Influeix l’espai on es fa la classe?

Sí, si els fas classe a la feina molts cops els alumnes no es concentren. S’ha de diferenciar la feina de l’aula. En aquest sentit, la UB està molt bé. Queda tot ben delimitat. L’aula és l’aula i prou, és un espai específic per aprendre.

Has tingut alumnes de perfils molt diferents, normalment alumnes no gaire propers a l’estudi de professional de la llengua. Trobes que entre aquestes persones ha augmentat la percepció que el català és una llengua necessària per viure a Catalunya?

Sí, darrerament es nota molt, arran de la situació política. El troben molt més útil. Jo faig que sigui necessari, a l’aula. Darrerament, també ho he de dir, m’han ofert fer sessions de motivació per aprendre català. De fet, és el que faig sempre en qualsevol classe. Pots treure un text literari, fer casos pràctics de conversa, fer llegir els diaris… Hi ha mil maneres. S’ha d’aconseguir que els alumnes es fixin en la llengua tot el dia: als cartells, als mitjans de comunicació, al carrer… És tot un repte.

Laura Gonzàlez i Ortensi

Laura Gonzàlez i Ortensi ha escrit 9 articles